No quería terminar el año sin haber publicado la crónica del 2n Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana que, como cuando hice la crónica del 1r Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana, esta entrada la escribo en catalán por razones obvias 🙂 También podéis leer la crónica en castellano a continuación del texto en catalán.
Els dies 10, 11 i 12 d’octubre es va celebrar el 2n Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana (COTPC) al Llatzeret de Maó (Menorca), un congrés on es presenten treballs i estudis en l’àmbit de l’ornitologia que es duen a terme a Catalunya, País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord i Andorra, unint així a diverses regions, la seva gent i el seu coneixement. Tot i que moltes persones no teníem clar que es pogués acabar celebrant aquest congrés, donada la delicada situació sanitària d’aquest any tan estrany, es va poder celebrar gràcies a la perseverança, tenacitat i gran esforç de les entitats organitzadores (Societat Ornitològica de Menorca, GOB Mallorca, Institut Català d’Ornitologia, Grup AU d’Ornitologia, Societat Valenciana d’Ornitologia, Groupe Ornithologique du Roussillon i Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra), però molt especialment de la Societat Ornitològica de Menorca – SOM, que va lluitar fins al darrer moment per tal de poder celebrar el congrés garantint la seguretat de tothom. Des d’aquí faig arribar la meva més sincera enhorabona a totes les persones implicades en l’organització d’aquest congrés, per haver-lo fet possible tot i les dificultats pròpies d’un any que mai oblidarem!





[Totes les fotos d’aquesta entrada, exceptuant només unes dues o tres fotos fetes per mi o per algun company, són fetes per la SOM – Societat Ornitològica de Menorca. Podeu consultar la galeria de fotos sencera del congrés aquí].
Tot i que el congrés començava el dissabte 10, per a un gran grup de persones l’aventura començava abans: vam ser molts els que, gràcies a una oferta de l’ICO, vam agafar un ferri la nit anterior, que ens va portar des de Barcelona a Ciutadella. Ja aquella mateixa nit, a bord, vam començar a escalfar motors amb xerrades per part d’en Toni Llobet i en Pep Arcos. La nit al ferri va ser bastant menys plàcida del que hauríem desitjat: no és tan fàcil adormir-se en una butaca, i quan ens havíem aconseguit adormir, a les 4 de la matinada ens va despertar sobtadament la megafonia que anunciava la parada a Mallorca… quin ensurt! Nosaltres vam seguir fins a Ciutadella, on ens esperava un autocar que ens portaria a Es Castell, per agafar les barques que ens portarien al recinte del Llatzeret de Maó on, ara sí, es celebrava el congrés. Sembla mentida però, tot i aquesta logística tan complexa, tot va sortir bé!!
Un cop al Llatzeret, les autoritats i l’organització van donar el tret de sortida al Congrés, que va començar amb una xerrada plenària d’en Pep Arcos, que tenia molt a explicar-nos sobre els ocells marins i la seva delicada situació com a grup d’ocells més amenaçat del planeta. Tot seguit van començar les contribucions orals, que en van ser tantes que seria impossible parlar de totes elles. Podeu consultar els resums dels treballs que es van presentar a la web del Congrés, en el qual van tenir un paper molt important les aus marines, el tema en què es centrava principalment aquest congrés.
Després d’un bon dinar, va començar la tarda amb la xerrada plenària d’en Daniel Oro, que va saber explicar-nos àgilment –tot i el cert nivell d’abstracció de la xerrada– com la resiliència pot tamponar una pertorbació i evitar el col·lapse del sistema i com això es tradueix a les poblacions animals. A més de les contribucions orals, també hi ha va haver temps i espai per a la presentació de múltiples pòsters, així com per la realització de tallers, que van permetre tractar temes més pràctics i poder aprofundir-hi més.
Si bé un nombre important de contribucions tractaven el tema principal del congrés, les aus marines (un 40% del total), es van tractar molts altres temes, com: seguiments poblacionals a llarg termini, anellament, l’efecte d’esdeveniments extraordinaris com el temporal Gloria o el confinament a causa de la Covid-19 sobre les poblacions d’ocells, treballs sobre altres grups d’ocells (limícoles, rapinyaires, ocells d’espais oberts, ocells forestals, ocells urbans, ocells estèpics, ocells aquàtics…), migració, identificació, ciència ciutadana, conservació i gestió, recuperació de fauna, gravació de sons, nidificació, etc! Sempre amb un públic ben atent que llançava preguntes interessants, algunes de les quals aprofitaven el tema dels ocells per plantejar temes més generals, que fins i tot ens descol·locaven i ens feien pensar out of the box… Ho recordeu? Amb ocells pel mig o sense, pensar “fora de la caixa” sempre va bé! 😉


Com a l’anterior edició del congrés, hi va haver una bona representació de gent jove presentant contribucions; encoratja saber que puja gent motivada a dedicar-se a l’àmbit de l’ornitologia i sumar-se, així, a les persones que ja fa anys que s’hi dediquen. També solc fixar-me en la representació femenina, que va ser destacable però com sempre inferior a la masculina, una realitat que sol repetir-se en aquest camp i no tant en d’altres camps també relacionats, per exemple, amb la fauna. Concretament, un 25% de les contribucions orals van ser presentades per dones i un 37% dels pòsters van ser presentats per dones. Això, en conjunt, representa un 27% de les contribucions totals del congrés (orals + pòsters) presentades per dones. Tot i que sembla que cada cop hi ha més dones dedicant-se al món de l’ornitologia, no hi ha dubte que encara arrosseguem força la realitat del passat que, naturalment, no pot canviar tan ràpid. Anirem veient com evoluciona al llarg dels propers anys! Jo, mentrestant, em seguiré preguntant quins factors poden explicar aquesta realitat i donant veu a les dones que es dediquen a l’ornitologia a través de la secció del blog “Ornitología en Femenino”, on espero publicar-hi una nova entrevista força aviat!

El dia següent, diumenge, el va obrir en Gerard Bota amb la seva xerrada plenària sobre la tórtora, en què ens va presentar detalladament la delicada situació d’aquesta espècie, des del coneixement que se’n té als aspectes clau per la seva gestió i conservació. Amb aquesta xerrada va començar un dia en què el programa no estava tan centrat en ocells marins, i en el qual jo vaig tenir l’oportunitat de presentar part de la feina que estem fent amb els astors, amb la ponència “Evolució a llarg termini de la selecció de l’hàbitat de nidificació de l’astor (Accipiter gentilis) en boscos de coníferes mediterranis” (Júlia Alcaraz-Capsada, Santi Mañosa).
El dia va seguir amb moltes contribucions interessants i, de nou, us animo a consultar el resum de les que més us interessin a través d’aquest enllaç (ja que no les puc resumir totes aquí!): https://cotpc.org/mapa
El diumenge es va acabar amb el sopar del congrés, on tot estava molt bo. De fet, tots els àpats ho van estar, i van estar molt ben organitzats per part de l’equip de cuiners/es i cambrers/es per tal de garantir la seguretat sanitària de tothom… Des d’aquí, la meva enhorabona per la vostra feina, tan important en actes així! És amb un bon plat o cafè a les mans que solen sorgir converses i connexions interessants i, és més: sense un bon menjar, s’hagués fet més difícil parlar, reflexionar i debatre sobre ocells… o no?! 😉



Però de fet, el que va tancar el dia no va ser el sopar, sinó el temporal, que ens va obligar a marxar del recinte del Llatzeret a corre-cuita per poder agafar la barca en condicions! De fet, va ser aquest temporal el que va impedir que l’últim dia del congrés es celebrés al Llatzeret, l’entorn inigualable on vam passar els dos primers dies. A part de bonica i singular, la fortalesa sanitària que és el Llatzeret de Maó té una història molt interessant al darrere, que podeu conèixer aquí.






Així doncs, el dilluns no vam poder agafar la barca, i vam acabar el congrés a un altre espai històric com és l’Orfeó Maonès, on vam poder gaudir de les dues últimes xerrades plenàries del congrés. En primer lloc, en Magnus Robb ens va transmetre la seva passió i coneixement sobre la gravació sonora de la migració nocturna dels ocells, i ens va explicar per què les illes són un lloc especial per fer-ho. Finalment, en Gabriel Gargallo va tancar el congrés amb la seva xerrada sobre l’ús aplicat de la ciència ciutadana, en la qual ens va fer un bon repàs de la història de la ciència ciutadana en l’àmbit ornitològic, ens va parlar dels projectes de ciència ciutadana més rellevants en aquest àmbit a les nostres terres, i ens va destacar la seva gran utilitat i potencialitat en l’estudi i conservació de la biodiversitat.


Abans de la cloenda oficial del congrés, ens vam delectar amb les precioses imatges del documental “Fauna menorquina” de Damià Riudavets Coll. I llavors ja sí, va tenir lloc la cloenda del congrés, un moment molt bonic gràcies als parlaments i intervencions plenes d’emoció per part dels presidents de les entitats organitzadores, moment en el qual es va anunciar que el pròxim COTPC es celebrarà al País Valencià.

Sens dubte, van tres dies plens de coneixements ornitològics, aprenentatges, retrobades i bons moments!
Fins i tot tornant cap a casa, ja acabat el congrés, encara vam poder gaudir d’alguns bons moments més! Tornant a Barcelona amb ferri, vam poder observar un bon nombre d’ocells marins i alguns dofins, i també vam poder gaudir en directe de l’art i traça d’en Toni Llobet captant tots aquests moments amb els seus pinzells!
I fins aquí la crònica del 2n Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana (COTPC). Ens veiem a la tercera edició al País Valencià el 2022!
Los días 10, 11 y 12 de octubre se celebró el 2n Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana (COTPC) en el Lazareto de Mahón (Menorca), un congreso donde se presentan trabajos y estudios en el ámbito de la ornitología llevados a cabo en Cataluña, Comunidad Valenciana, las Islas Baleares, Cataluña Norte y Andorra, uniendo así a varias regiones, su gente y su conocimiento. Aunque muchas personas no teníamos claro que se pudiera terminar celebrando este congreso, dada la delicada situación sanitaria de este año tan extraño, se pudo celebrar gracias a la perseverancia, tenacidad y gran esfuerzo de las entidades organizadoras (Societat Ornitològica de Menorca, GOB Mallorca, Institut Català d’Ornitologia, Grup AU d’Ornitologia, Societat Valenciana d’Ornitologia, Groupe Ornithologique du Roussillon y Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra), pero muy especialmente de la Societat Ornitològica de Menorca – SOM, que luchó hasta el último momento para poder celebrar el congreso garantizando la seguridad de todas y todos.





[Todas las fotos de esta entrada, exceptuando sólo unas dos o tres fotos tomadas por mí o por algún compañero, son hechas por la SOM – Societat Ornitològica de Menorca. Podéis consultar la galería de fotos entera del congreso aquí].
Aunque el congreso comenzaba el sábado 10, para un gran grupo de personas la aventura comenzaba antes: fuimos muchos los que, gracias a una oferta del ICO, cogimos un ferry la noche anterior, que nos llevó desde Barcelona a Ciutadella. Ya esa misma noche, a bordo, empezamos a calentar motores con charlas por parte de Toni Llobet y Pep Arcos. La noche en el ferry fue bastante menos apacible de lo que hubiéramos deseado: no es tan fácil dormirse en una butaca, y cuando nos habíamos conseguido dormir, a las 4 de la madrugada nos despertó repentinamente la megafonía que anunciaba la parada en Mallorca… ¡qué susto! Nosotros seguimos hasta Ciutadella, donde nos esperaba un autocar que nos llevaría hasta Es Castell, para coger las barcas que nos llevarían al recinto del Lazareto de Mahón donde, ahora sí, se celebraba el congreso. Parece mentira pero, a pesar de esta logística tan compleja, ¡todo salió bien!
Una vez en el Lazareto, las autoridades y la organización dieron el pistoletazo de salida al Congreso, que comenzó con una charla plenaria de Pep Arcos, que tenía mucho que contarnos sobre las aves marinas y su delicada situación como grupo de aves más amenazado del planeta. A continuación comenzaron las contribuciones orales, que fueron tantas que sería imposible hablar de todas ellas. Podéis consultar los resúmenes de los trabajos que se presentaron en la web del Congreso, en el que tuvieron un papel muy importante las aves marinas, el tema en el que se centraba principalmente este congreso.
Después de una buena comida, comenzó la tarde con la charla plenaria de Daniel Oro, que supo explicarnos ágilmente cómo la resiliencia puede tamponar una perturbación y evitar el colapso del sistema y cómo esto se traduce en las poblaciones animales. Además de las contribuciones orales, también hubo tiempo y espacio para la presentación de múltiples pósters, así como para la realización de talleres, que permitieron tratar temas más prácticos y poder profundizar más.
Aunque un número importante de contribuciones trataban el tema principal del congreso, las aves marinas (un 40% del total), se trataron muchos otros temas, como: seguimientos poblacionales a largo plazo, anillamiento, el efecto de eventos extraordinarios como el temporal Gloria o el confinamiento debido a la Covid-19 sobre las poblaciones de aves, trabajos sobre otros grupos de aves (limícolas, rapaces, aves de espacios abiertos, aves forestales, aves urbanas, aves acuáticas…) , migración, identificación, ciencia ciudadana, conservación y gestión, recuperación de fauna, grabación de sonidos, nidificación, etc! Siempre con un público atento que lanzaba preguntas interesantes, algunas de las cuales aprovechaban el tema de las aves para plantear temas más generales, que incluso nos descolocaban y nos hacían pensar «out of the box«… ¿Lo recordáis? Con aves de por medio o sin aves, ¡pensar «fuera de la caja» siempre va bien! 😉


Como en la anterior edición de este congreso, hubo una buena representación de gente joven presentando contribuciones; es esperanzador saber que sube gente motivada para dedicarse al ámbito de la ornitología y sumarse así a las personas que ya hace años que se dedican a ello. También suelo fijarme en la representación femenina, que fue destacable pero como siempre inferior a la masculina, una realidad que suele repetirse en este campo y no tanto en otros campos también relacionados, por ejemplo, con la fauna. Concretamente, un 25% de las contribuciones orales fueron presentadas por mujeres y un 37% de los pósters fueron presentados por mujeres. Esto, en conjunto, representa un 27% de las contribuciones totales del congreso (orales + pósters) presentadas por mujeres. Aunque parece que cada vez hay más mujeres dedicándose al mundo de la ornitología, no hay duda de que todavía arrastramos una realidad del pasado que, naturalmente, no puede cambiar tan rápido. ¡Iremos viendo cómo evoluciona en los próximos años! Yo, mientras tanto, me seguiré preguntando qué factores pueden explicar esta realidad y dando voz a las mujeres que se dedican a la ornitología a través de la sección del blog «Ornitología en Femenino«, ¡donde espero publicar una nueva entrevista muy pronto!

El día siguiente, el domingo, lo inició Gerard Bota con su charla plenaria sobre la tórtola, en la que nos presentó detalladamente la delicada situación de esta especie, desde el conocimiento que se tiene sobre ella a los aspectos clave para su gestión y conservación. Con esta charla comenzó un día en el que el programa no estaba tan centrado en aves marinas, y en el que yo tuve la oportunidad de presentar parte del trabajo que estamos haciendo con el azor, con la ponencia «Evolución a largo plazo de la selección del hábitat de nidificación del azor (Accipiter gentilis) en bosques de coníferas mediterráneos «(Júlia Alcaraz-Capsada, Santi Mañosa).
El día siguió con muchas contribuciones interesantes y, de nuevo, os animo a consultar el resumen de las que más os interesen a través de este enlace (ya que no las puedo resumir todas aquí!): https://cotpc.org/mapa
El domingo terminó con la cena del congreso, donde todo estaba muy bueno. De hecho, todas las comidas lo estuvieron, y estuvieron muy bien organizadas por parte del equipo de cocineros/as y camareros/as para garantizar la seguridad sanitaria de todos… Desde aquí, mi enhorabuena por vuestro trabajo, ¡tan importante en actos así! Es con un buen plato o café en las manos que suelen surgir conversaciones y conexiones interesantes, y es más: sin una buena comida, se hubiera hecho más difícil hablar, reflexionar y debatir sobre pájaros… ¿o no ?! 😉



Pero de hecho, lo que cerró el día no fue la cena, sino el temporal, ¡que nos obligó a marchar del recinto del Lazareto a toda prisa para poder coger la barca en condiciones! De hecho, fue este temporal lo que impidió que el último día del congreso se celebrara en el Lazareto, el entorno inigualable donde pasamos los dos primeros días. Aparte de bonita y singular, la fortaleza sanitaria que es el Lazareto de Mahón tiene una historia muy interesante detrás, que podéis conocer aquí.






Así pues, el lunes no pudimos coger la barca, y terminamos el congreso en otro espacio histórico como es el Orfeón Mahonés, donde pudimos disfrutar de las dos últimas charlas plenarias del congreso. En primer lugar, Magnus Robb nos transmitió su pasión y conocimiento sobre la grabación sonora de la migración nocturna de las aves, y nos explicó por qué las islas son un lugar especial para hacerlo. Finalmente, Gabriel Gargallo cerró el congreso con su charla sobre el uso aplicado de la ciencia ciudadana, en la que nos hizo un buen repaso de la historia de la ciencia ciudadana en el ámbito ornitológico, nos habló de los proyectos de ciencia ciudadana más relevantes en este ámbito en nuestras tierras, y nos destacó su gran utilidad y potencialidad en el estudio y conservación de la biodiversidad.


Antes de la clausura oficial del congreso, nos deleitamos con las preciosas imágenes del documental «Fauna menorquina» de Damià Riudavets Coll. Y entonces ya sí, tuvo lugar la clausura del congreso, un momento muy bonito gracias a los parlamentos e intervenciones llenas de emoción por parte de los presidentes de las entidades organizadoras, momento en el que se anunció que el próximo COTPC se celebrará en la Comunidad Valenciana.

Sin duda, ¡fueron tres días llenos de conocimientos ornitológicos, aprendizajes, reencuentros y buenos momentos!
Incluso volviendo hacia casa, ya terminado el congreso, ¡aún pudimos disfrutar de algunos buenos momentos más! Volviendo a Barcelona en ferry, pudimos observar un buen nombre de aves marinas y algunos delfines, ¡y también pudimos disfrutar en directo del arte de Toni Llobet captando todos estos momentos con sus pinceles!
Y hasta aquí la crónica del 2n Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana (COTPC). ¡Nos vemos en la próxima edición en la Comunidad Valenciana el 2022!